Resum de l'adult i el joc de l'infant

En aquest llibre he descobert moltes coses sobre el joc infantil i la tasca de la persona educadora. Els infants juguen per que li agrada el fet de jugar així realitzen desitjos que puguin tenir i sorgeix d'un estimul que pugui tenir l'infant. En aquest aspecte la persona educadora ha de realitzar 4 tasques fonamentals com són garantir la seguretat i procurar que es comportin correctament i no es facin mal. La persona educadora només a de intervenir en el cas de ensenyar normes als infants i si hi ha un conflicte entre ells, principalment mirar si entre ells es pot solucionar el conflicte, nomes hem de intervenir si es fan mal o son violents. La persona educadora també ha de dirigir l'espai i aprofitar al màxim l'espai suficient que tenim, ha de realitzar moltes tasques però sobretot la seva tasca fonamentals observar sempre el que fan els infants. En l'espai de joc com a persones educadores hem de preparar la zona de joc amb cura. A l'hora del joc els bebès més petits li hem de facilitar el joc i aproximar-li sempre que poguem les juguetes, i als infants que ja caminen hem d'organitzar les joguines de forma diferent per que el nin tingui curiositat per jugar, també hem recollir les joguines perquè atreu més als infants les joguines ordenades que si estan tirades pel terra se pensaran que es poden tirar. En el cas dels bebès, no hem de canviar sovint de joguines ja que necessiten 2 mesos per entendre bé com és la joguina. També com a persones educadores hem de saber que si hem de anar a donar-li menjar a un infant als altres no es poden quedar mai sense una joguina. La primera tasca de la persona educadora és crear i assegurar condicions de joc continu. Només després podrà oferir una ajuda més directe en el joc. Si a la persona educadora li agrada jugar no ha de ser mai el protagonista i els infants mirar o actors secundaris, sempre hem de deixar jugar a l'infant i nosaltres animar i mirar com ho fan. No hem de dirigir mai el joc dels infants, ja que si ho feim no es motivara per provar noves maneres de joc, i menys pretendre que els nens facin el que nosaltres hem imaginat que faran, ja que no té el perquè ho facin com a nosaltres ens agradaria. A l'hora de jugar no hem de dir el que han de fer i com ho han de fer sinó que només hem de intervenir per explicar-li les normes de comportament  que hi ha a l'hora de jugar, ja que per si sols no ho sabran, el que també podem fer es oferir joguines als infants que no juguen, sempre tinguen en compt quines característiques té. Si participam en el joc de l'infant, aquest es sentirà plaer i confiarà en tu i sabrà que ens interessa el seu joc. No podem esperar que juguin amb el mateix simbolisme que nosaltres. Si veim un tipus de joc que no en s agrada no ho hem de aturar, si crida a una pepa o la llança pels aires, està representat el que a lo millo veu a la casa seva, seria insensat prohibir a l'infant que actuï de la manera que ell veu a casa seva .

Aina Gelabert Gomila