Resum "El adulto y el juego del niño" Antònia Ferrer

El joc és fonamental en la vida dels infants, és un estímul que sorgeix del seu interior i un dels elements principals de la vida dels infants i on hi posen més passió. Per ells jugar és un plaer i a través d'aquest, aconsegueixen absorbir coneixements, realitzar els seus propis desitjos i aspiracions, així com satisfer els seus interessos i les seves curiositats. És feina de l'educador/a disposar als nens un lloc i un espai adequat. Quan hi ha un conflicte entre els nens a causa d'un joc o una joguina l'educador o educadora no intervé de seguida, sinó que primer observa si el problema el poden resoldre entre ells, i en cas de que vegi que hi ha violència, actua oralment, i si així tampoc funciona, els pot separar o fins i tot castigar-los si el conflicte continua. És molt important que els nens disposin de les joguines a l'aula, adequant la disposició i l'organització a l'edat dels nens. Els infants han de ser autosuficients per poder elegir les joguines o jocs als quals volen jugar per així tenir més capacitat d'autodeterminació. Les juguetes han de tenir un ordre lògic pels infants i una col·locació específica perquè a l'hora de jugar es sentin atrets per ella i relacionin cada joguina amb un lloc específic a l'aula. Les joguines que estan pels racons o tirades no fan ganes de jugar i a més quan estan mal ordenades perden molt de valor. Per això, és important mantenir un ordre i anar recollint el material que no s'utilitzi. Els nens o les nenes han de gaudir de la satisfacció de jugar i de la sensació d'haver fet una bona “feina” i de donar un bon ús del material, per això s'ha de deixar que investiguin i descobreixin l'ús de cada jugueta o joc, i així autodeterminar el seu ús i la seva utilitat. Cap joguina té un ús específic, sempre i quan no la facin mal bé, el que pot fer l'educador és ensenyar les normes als infants. L'educador normalment farà d'observador, en cas de que vulgui formar part del joc, ha d'intentar no ser el personatge principal del mateix, sinó que ha de ser igual als altres, amb la finalitat de que els nens no es sentin desplaçats o inferiors i que no es vegin en l'obligació d'haver de demanar ajuda per coses simples que ells mateixos poden resoldre, al igual que no es pot posar com a objectiu el que ell o ella com a educador/a ha imaginat o previst, o ensenyar al nin, ja que al moment que ensenyes estas disminuint la seva activitat i fent-la més monòtona. El que si pot fer l'educador o educadora és acompanyar l'infant en el seu joc, perquè així aquest es senti a gust i gaudeixi

Per tant, l'educador ha de disposar del temps necessari per ajudar als nens però sense influir en els seus pensaments o decisions i sense ser una figura imponent o decisiva a l'hora de jugar. Si els infants disposen de les juguetes, temps i espai necessaris es podran involucrar més amb els seus jocs, els seus companys i podran gaudir de la necessitat de realitzar-se i estar orgullosos d'ells mateixos.

Antònia Ferrer Barceló.